Avui ens trobem en un moment de la història que sembla ser una transició cap a nous models d’organització com a societat. La sobreexplotació dels recursos naturals del planeta i l’abús d’un cicle obert de producció i consum d’energia ens ha portat a l’alteració de l’equilibri de la Terra. L’evidència més coneguda sobre aquest desordre és l’escalfament global.

Fins i tot si assumim els efectes irreversibles del canvi climàtic, és fonamental reduir les emissions de CO2 i intentar segrestar de l’atmosfera part del que ja se n’ha emès des de la revolució industrial. Encara no s’han inventat processos artificials energèticament eficients per fer-ho. Afortunadament, la fotosíntesis de les plantes fa aquesta feina de manera natural. Els incendis espontanis i el podriment dels arbres és la manera natural del carboni per tornar a la atmosfera. Si aconseguim incorporar fusta jove dins l’entorn construït humà, estarem segrestant carboni alhora que evitant consumir energia fòssil per produir altres materials com l’acer, el ciment i la ceràmica. Qualsevol anàlisi energètica i econòmica de la construcció ha de comptar amb l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) com a eina clau.

Els països de tradició constructiva mineral com el nostre trobaran més complicada la migració cap a la construcció vegetal. Malgrat això, el desenvolupament de la industria de la primera transformació durant els anys 90 als països europeus de tradició en fusta, ens ofereix possibilitats tecnològiques extraordinàries. Mentre al Canadà i als Estats Units treballen per aconseguir construir els seus gratacels amb fusta, al nostre país podem comptar amb un material prou massís com per donar continuïtat a les necessitats de solidesa que l’imaginari col·lectiu associa als edificis habitables.