Una economia vegetal

BASES PER A LA IMPLEMENTACIÓ D’UNA ECONOMIA VEGETAL CIRCULAR DE MILLORA CONTINUA

Síntesi gràfica d’una economia vegetal circular. El següent esquema pretén sintetitzar la interrelació entre diversos col·lectius, agents, instituts, associacions i organismes públics que participen en un circuit productiu forestal al servei de la construcció d’edificis i producció d’objectes amb fusta. Aquesta conceptualització podria servir com a base per constituir organitzacions transversals de promoció de la fusta.

Cóm llegir aquest esquema :

– la Roda de colors indica l’estat material (físic) de la fusta en cadascuna de les seves fases.

– el Cercle central gris, llista els àmbits de la societat que treballen per fer girar la roda amb qualitat.

– les Barres perimetrals són les empreses i organitzacions que es relacionen amb cada sector de la roda.

 

Antecedents.  Durant els últims anys s’ha produït un fenomen destacat en l’àmbit de l’arquitectura i la construcció. Amb un augment exponencial, s’han començat a construir edificis amb estructura de fusta de diverses tipologies estructurals i constructives. Aquesta realitat ha vingut acompanyada d’unes necessitats de disseny, construcció i indústria que han obligat a unes ràpides adaptacions en l’exercici habitual dels agents que hi participen.

Reptes ambientals.  Avui ens trobem en un moment de la història que sembla ser una transició cap a nous models d’organització com a societat. La sobreexplotació dels recursos naturals del planeta i l’abús d’un cicle obert de producció i consum d’energia ens ha portat a l’alteració de l’equilibri de la Terra. L’evidència més coneguda sobre aquest desordre és l’escalfament global.

Fusta com a solució.   Fins i tot si assumim els efectes irreversibles del canvi climàtic, és fonamental reduir les emissions de CO2 i intentar segrestar de l’atmosfera part del que ja se n’ha emès des de la revolució industrial. Encara no s’han inventat processos artificials energèticament eficients per fer-ho. Afortunadament, la fotosíntesis de les plantes fa aquesta feina de manera natural. Els incendis espontanis i el podriment dels arbres és la manera natural del carboni per tornar a la atmosfera. Si aconseguim incorporar fusta jove dins l’entorn construït humà, estarem segrestant carboni alhora que evitant consumir energia fòssil per produir altres materials com l’acer, el ciment i la ceràmica. Qualsevol anàlisi energètica i econòmica de la construcció ha de comptar amb l’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) com a eina clau.

Migració cultural constructiva.  Els països de tradició constructiva mineral com el nostre trobaran més complicada la migració cap a la construcció vegetal. Malgrat això, el desenvolupament de la indústria de la primera transformació durant els anys 90 als països europeus de tradició en fusta, ens ofereix possibilitats tecnològiques extraordinàries. Mentre al Canadà i als Estats Units treballen per aconseguir construir els seus gratacels amb fusta, al nostre país podem comptar amb un material prou massís com per donar continuïtat a les necessitats de solidesa que l’imaginari col·lectiu associa als edificis habitables.

Responsabilitat dels dissenyadors.  L’exercici de les funcions per projectar arquitectura han de resoldre múltiples factors moltes vegades difícils d’encaixar: funcionals, econòmics, estètics, normatius, mediambientals, administratius i comercials. La responsabilitat legal irrenunciable com a persones físiques, fa que els arquitectes, enginyers i aparelladors necessitin d’un ampli servei de prescripció fiable on poder recolzar-se a l’hora de dissenyar els seus encàrrecs. Sense tècnics convençuts difícilment es pugui engegar la roda d’una potent economia vegetal.

Nova economia productiva.  L’augment de la demanda de fusta i coneixement específic sobre la matèria portarà una nova oportunitat dinamitzadora de l’economia productiva local. El fet de tractar-se d’un cicle renovable pot convertir-lo en un paradigma real d’economia sostenible. El sector de la construcció en fusta guanyarà força si tanca el seu cicle sumant la gestió forestal, la deconstrucció i reciclatge, la producció d’energia amb biomassa i la eficiència energètica de tot el procés. Incorporar el sector del moble reforçarà la implicació dels gremis tradicionals i és del tot consistent amb l’objectiu de segrestar CO2. Els efectes sobre la salut que provoca la fusta en espais interiors i la reducció de contaminació durant les obres també afegeix interessos de Salut Pública a l’assumpte.

Diapositiva actual del sector de la fusta.  La fusta mai va deixar de ser present en la construcció tradicional i contemporània del nostre país però el seu àmbit d’aplicació va quedar limitat a alguns elements de tancament (portes i finestres), d’acabats (parquets i revestiments) o d’equipament (mobiliari en general). També és veritat que durant les dècades de construcció d’obra pública anterior a la crisi de l’any 2008, es van construir innumerables edificis esportius o del tercer sector que van permetre el desenvolupament de la indústria de la fusta laminada per resoldre grans llums, però malauradament l’aturada sobtada d’aquest tipus d’obres va deixar aquest sector especialment malmès. Ara, una dècada més tard, la fusta estructural s’ha fet un espai en el mercat de la construcció d’habitatges, majoritàriament de la mà de l’experiència d’algunes empreses europees que van desenvolupar els seus productes com a evolució d’una tradició constructiva local. El resultat d’aquests fets històrics ha donat lloc a una configuració molt esmicolada  del sector de la fusta en el nostre entorn. Hi ha una gran desconnexió entre la silvicultura i les necessitats de la indústria, entre la indústria i les necessitats de la construcció, entre l’arquitectura i la formació dels professionals del disseny.

La fusta com a lligam d’un sector. Una manera per reconduir l’atomitzat món de la fusta i transformar-lo en una nova economia de bressol a bressol (cradle to cradle ) podria fer servir el recorregut físic del noble material en qüestió com l’element vertebrador del sector. Si en comptes de treballar per la promoció de la fusta des de sectors estancs es fes des d’estructures transversals que mai perdessin de vista la interrelació entre especialitats aparentment molt llunyanes, podria articular-se un discurs molt potent que ràpidament donés a la construcció amb fusta la transcendència que inexorablement tindrà durant el present segle. Qualsevol iniciativa que treballi en aquesta direcció teixirà els lligams necessaris per permetre la transferència de coneixement, experiència, tecnologia i capitals de tot tipus per activar una economia vegetal circular de millora permanent. Que no sigui l’arbre allò que no ens deixa veure el bosc.

Entorns del sector. Es podrien definir dos entorns d’acció concreta però de terminis molt diferents en el món de la construcció amb fusta: un que agrupa els àmbits temàtics relacionats amb la construcció en sí mateixa i un altre que té a veure amb els condicionants que determinen les possibilitats de l’explotació forestal i de les normatives d’edificació.

Actors principals en el cicle de la fusta. Algunes figures dintre del circuit d’us i explotació de la fusta es poden considerar vèrtexs d’unes interrelacions que acabaran per definir els àmbits temàtics de la fusta. Aquest actors són: l’Administració, els propietaris de boscos, els explotadors dels boscos, els industrials transformadors de la fusta, els constructors especialitzats, els promotors i finalment els arquitectes com a agents clau.

Àmbits temàtics del cicle de la fusta. La relació entre els diferents actors determinen àmbits temàtics que mantenen un equilibri inestable. Las modificacions que afectin a cadascunes d’aquestes àrees provocarà afectacions a la resta d’àmbits. Aquesta és la raó per la que, només a través d’una aproximació integradora, s’han de prendre decisions legislatives, comercials o tècniques. L’èxit d’una estratègia de promoció de la fusta com a motor d’una economia neta i de baix impacte ambiental radica en la coordinada acció dels agents que intervenen en aquest àmbits

.